Iode. És eficaç contra la radiació davant d'un accident nuclear?

Article publicat el 18/10/2022

Finlàndia és un dels països que ja ha demanat a la població que adquireixi pastilles de iodur potàssic (sal de iode que evita l'absorció de iode radioactiu a través de la tiroide), per prevenir l'aparició de càncer o d'altres lesions a la glàndula tiroïdal. Les farmàcies Finlandeses ja han esgotat les existències.
D'altra banda, Polònia ha establert punts de distribució gratuïta de iodur potàssic.
Espanya també està fent amuntegament de iodur potàssic, amb l'excusa que està renovant l'estoc que estava a punt de caducar És realment cert? O hi ha una preocupació real per un imminent atac nuclear?

Com funciona i per a què serveix el iodur potàssic?
La glàndula tiroïdal està localitzada a la gola, i és primordial per al metabolisme, perquè produeix hormones que controlen, des dels batecs del cor al consum de calories. Aquesta glàndula és vulnerable al desenvolupament dun càncer.
Juan Carlos Galofré, expert de la Clínica Universitat de Navarra (CUN) i membre de l'Àrea de Tiroides de la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició (TiroSEEN) explica que quan hi ha radioactivitat a l'ambient, en lloc d'absorbir iode normal a través de la alimentació per realitzar les seves funcions, aquesta glàndula "incorpora el radioactiu, cosa que pot generar càncer en un futur".
En realitat, si una persona es veu exposada a radioactivitat, pot desenvolupar qualsevol mena de càncer i en diverses parts del cos. Però, davant l'aparició d'un núvol radioactiu, la manera d'impedir que el iode radioactiu s'incorpori a la tiroide i desenvolupi un tumor en aquesta glàndula és omplir-lo prèviament amb iode normal. La idea és força senzilla: si ja està saturada amb la versió inofensiva d'aquest iode, no caldrà que incorpori l'element radioactiu i no es veuria greument afectada.
"És un tractament preventiu i per això es recomana prendre aquests comprimits només davant d'un eventual perill".
Tot i això, cal tenir en compte que el iode radioactiu passaria a l'aigua i de l'aigua als cultius, i per tant, als vegetals; Els animals es mengen aquests vegetals i al final el iode radioactiu serà detectat fins i tot a la llet que consumim.
Per tant, els efectes perjudicials es mantenen al llarg del temps i per això està justificada l'administració de iodur potàssic, no és qüestió de protegir-se només al moment, sinó de protegir-se a llarg termini.
Segons l'OMS (Organització Mundial de la Salut) tota la població és susceptible de patir un càncer de tiroide però els més grans de quaranta anys tenim menys expectativa de vida.

A través de l'alimentació obtenim el iode que el nostre organisme necessita. Tot i que, en general es recomana incloure poca sal a la nostra dieta, una petita quantitat de sal iodada és una de les millors vies per prendre iode.

Aleshores, què passaria a Espanya davant una emergència radioactiva? 

Si hi hagués perill real, les autoritats sanitàries haurien d'avaluar la situació i encarregar-se de proporcionar aquests comprimits a la població. Segons recull el BOE del 21 de gener del 2022, el Centre Militar de Farmàcia de Defensa s'està encarregant de la fabricació i de l'aprovisionament d'aquests comprimits, així com de retirar els que estiguin caducats. Aquest organisme, amb seu a Colmenar Vell (Madrid), pertany al Ministeri de Defensa i ara fa aquesta tasca dins d'un acord de col·laboració amb el Ministeri de l'Interior. A més, també s'encarrega de manera rutinària de proveir les centrals nuclears espanyoles amb aquest producte.

La dosi normal de iode que consumim tots diàriament i que consumim a través dels aliments, estaria entre 150 i 200 micrograms per dia per a un adult. En nens, entre 90 i 120 micrograms al dia.

Aquestes quantitats no tenen res a veure amb les que s'administren en forma de tauletes de iodur de potassi preparades per a accidents nuclears. En lloc de micrograms, es mesuren en mil·ligrams, com podem veure a la taula publicada per l'OMS.

Segons l'OMS (Organització Mundial de la Salut) les dosis de iode necessàries en cas d'accident nuclear i per edat són:

Dosi única recomanada de iode estable segons grup d'edat:

Si estudiem detingudament la taula, ens adonem que les dosis necessàries en el cas de la radiació nuclear són molt superiors a les que podem trobar als medicaments de iodur potàssic disponibles a la farmàcia. Com a farmacèutica i actualment activa en una farmàcia comunitària, voldria assenyalar que els medicaments que es venen a la farmàcia i amb el registre sanitari corresponent, són amb recepta mèdica, indicats per a l'embaràs i no tenen res a veure amb l'ús preventiu en el cas d'un accident nuclear.

Cal anar amb compte amb les notícies sensacionalistes que afirmen que l'OMS recomana el consum de iode en cas d'accident nuclear, si bé és cert que ho recomana no serveix qualsevol iode. Tal com indica el BOE, si és necessari, únicament serveix per prevenir la toxicitat de la radioactivitat el iode que la Farmàcia Militar serveixi a la població, ja que només aquest té la dosi indicada per l'OMS.

Hi ha marques de complements alimentaris al mercat que ja tenien iode, però hi ha altres laboratoris que des que va començar el conflicte entre Rússia i Ucraïna han tret al mercat suplements de iode, amb l'únic objectiu d'augmentar les vendes. Aquests complements alimentaris no serveixen com a defensa davant d'un accident nuclear, ja que tampoc tenen els mil·ligrams de iode necessaris.

Foto: Wikipedia.